La banda dels nanos

Nàpols, avui, és una ciutat bella i terrible: és el regne de la camorra, i els nanos que hi creixen ho fan sota el seu influx. Un grup de deu xavals es llança a conquerir la ciutat. Procedeixen de famílies corrents, els agrada lluir calçat de marca i tatuar-se el símbol de la seva banda. Liderats per Nicolas Fiorillo, el Maraja, el grup d’adolescents utilitza les motos com els bandits de les pel·lícules de l’Oest usaven els cavalls: envaeixen les voreres, atropellen vianants, s’escapoleixen pels carrers estrets del centre històric. Volen apropiar-se duna part del negoci del tràfic de drogues i l’extorsió, i aprofiten el buit que han deixat algunes famílies per iniciar l’ascens. El poder es consolida mitjançant el respecte, la por, la violència: un like al Facebook de la nòvia d’un altre pot convertir-se en una sentència de mort, si cal provar armes noves s’utilitzen immigrants com a diana, i en el camí del cim no existeixen ni amics ni antigues lleialtats…
Amb valentia, Roberto Saviano torna a un territori que coneix bé. La banda dels nanos és una novel·la sobre la realitat, una ficció que es converteix en crònica de la podridura quotidiana duna ciutat corrompuda, corroïda, en la qual la sang es paga amb sang i el destí sembla tràgicament escrit en forma de reformatori, presó o tomba; una ciutat que pot ser moltes altres perifèries de tot el món.